Una imatge inoblidable
Tan sols uns mots per recordar-te, Tito. El teu nom quedarà lligat als moments més feliços del millor Barça de la història, però també seràs un exemple, un referent, per la teva lluita valenta contra aquesta malaltia cruel, traïdora i implacable que t’ha fet partir abans d’hora.
Amb aquests versos de Zoraida Burgos volem dir-te gràcies, Tito, per sempre.
Tantes nits la lluna plena
es trencarà en camí lluent sobre la mar,
al matí, el sol encendrà els núvols,
l’espai s’omplirà de llum i d’ombres,
olorarem la flor blavenca de l’espígol,
les veus suraran sense cap ritme,
els colors retrobaran el llenç.
On la veu? On el diàleg?
Crida el silenci i per resposta el buit.
Presència constant, recer, la memòria
on vius, et mous, ens parles —sense so—.
Tan sols després, quan tots els qui et tenim encara
haurem passat, sense retorn,
a l’altra banda obscura de l’espill,
hauràs marxat, definitivament, amb tots nosaltres.
Que se’ns lesiona el Valdés? Doncs patim i li desitgem una ràpida recuperació!
Que plega el President? Doncs esperem que el que entra ho faci millor!
Que critiquen la Masia? Doncs ens empipem però pensem que potser havíem d’haver estat més curosos!
Que ens elimina l’At. de Madrid de la Champions? Doncs… doncs… Doncs els felicitem i ens obrim una ampolla de vi! Perquè de cervesa en bevem en totes les ocasions (eps! I sempre, sempre, sempre Damm!) però el vi és una altra cosa, perquè és ben sabut que el vi fa sang i quan se’ns perd una mica el color grana l’hem de recuperar!
Margaux
En aquesta ocasió hem triat el Chateau Brane-Cantenac, un Bordeus de la zona de Margaux. I si voleu saber per què hem triat aquest? Doncs perquè va ser un dels 61 vins que va entrar a la primera classificació documentada que s’ha fet mai d’una zona vinícola. Això va ser l’any 1855, quan encara faltaven 44 anys perquè naixés el Barça… I direu, “a què ve que busquin el 44″? Doncs precisament 44 són els anys que tindrà el Pep Guardiola l’any que ve, quan tornem a guanyar la Champions!
Salut i alegria!
Quan es va acabar la Lliga, ens vam plantejar on havíem d’anar per sadollar les ganes de més títols… a Terra Santa, que és on hi ha constància de més miracles per metre quadrat? Al Cercle Polar Àrtic, per si el Pare Noël els emmagatzema allà? A Corea del Sud, no fos cas que hi hagués alguna fàbrica de títols (encara que siguin “de pega”)? A les Balears i les Pitiüsses, que és on hi ha tota la beautiful als estius i potser es pot comprar algun sorteig (ja està vist que no es va poder!)? A l’Atlàntic més salvatge? Al Cantàbric més surfero? A dalt de les muntanyes? A sota del mar? Als restaurants? Als centres de dieta? (…) bé, d’aquests últims no n’hem trepitjat cap!
Ho hem intentat tot (o gairebé!) i l’únic lloc que ens sembla digne d’emocions i consecució de títols és aquest
Això sí, buscant el nostre particular Shangri-La ens ho hem passat molt rebé i en volem deixar testimoni!
#noiestwitterBarça
