Gràcies, Tito, per sempre

#noiestwitterBarça

Una imatge inoblidable

Tan sols uns mots per recordar-te, Tito. El teu nom quedarà lligat als moments més feliços del millor Barça de la història, però també seràs un exemple, un referent, per la teva lluita valenta contra aquesta malaltia cruel, traïdora i implacable que t’ha fet partir abans d’hora.

Amb aquests versos de Zoraida Burgos volem dir-te gràcies, Tito, per sempre.

Tantes nits la lluna plena
es trencarà en camí lluent sobre la mar,
al matí, el sol encendrà els núvols,
l’espai s’omplirà de llum i d’ombres,
olorarem la flor blavenca de l’espígol,
les veus suraran sense cap ritme,
els colors retrobaran el llenç.
On la veu? On el diàleg?
Crida el silenci i per resposta el buit.
Presència constant, recer, la memòria
on vius, et mous, ens parles —sense so—.
Tan sols després, quan tots els qui et tenim encara
haurem passat, sense retorn,
a l’altra banda obscura de l’espill,
hauràs marxat, definitivament, amb tots nosaltres.

Les noiestwitterBarça som felices tot i les adversitats!

IMG_20140411_221806Que se’ns lesiona el Valdés? Doncs patim i li desitgem una ràpida recuperació!
Que plega el President? Doncs esperem que el que entra ho faci millor!
Que critiquen la Masia? Doncs ens empipem però pensem que potser havíem d’haver estat més curosos!
Que ens elimina l’At. de Madrid de la Champions? Doncs… doncs… Doncs els felicitem i ens obrim una ampolla de vi! Perquè de cervesa en bevem en totes les ocasions (eps! I sempre, sempre, sempre Damm!) però el vi és una altra cosa, perquè és ben sabut que el vi fa sang i quan se’ns perd una mica el color grana l’hem de recuperar!

Margaux

Margaux

En aquesta ocasió hem triat el Chateau Brane-Cantenac, un Bordeus de la zona de Margaux. I si voleu saber per què hem triat aquest? Doncs perquè va ser un dels 61 vins que va entrar a la primera classificació documentada que s’ha fet mai d’una zona vinícola. Això va ser l’any 1855, quan encara faltaven 44 anys perquè naixés el Barça… I direu, “a què ve que busquin el 44″? Doncs precisament 44 són els anys que tindrà el Pep Guardiola l’any que ve, quan tornem a guanyar la Champions!
Salut i alegria!

Les #noiestwitterBarça hem tornat de vacances

Quan es va acabar la Lliga, ens vam plantejar on havíem d’anar per sadollar les ganes de més títols… a Terra Santa, que és on hi ha constància de més miracles per metre quadrat? Al Cercle Polar Àrtic, per si el Pare Noël els emmagatzema allà? A Corea del Sud, no fos cas que hi hagués alguna fàbrica de títols (encara que siguin “de pega”)? A les Balears i les Pitiüsses, que és on hi ha tota la beautiful als estius i potser es pot comprar algun sorteig (ja està vist que no es va poder!)? A l’Atlàntic més salvatge? Al Cantàbric més surfero? A dalt de les muntanyes? A sota del mar? Als restaurants? Als centres de dieta? (…) bé, d’aquests últims no n’hem trepitjat cap!

Ho hem intentat tot (o gairebé!) i l’únic lloc que ens sembla digne d’emocions i consecució de títols és aquest

#noiestwitterBarça

Això sí, buscant el nostre particular Shangri-La ens ho hem passat molt rebé i en volem deixar testimoni!

#noiestwitterBarça

#noiestwitterBarça#noiestwitterBarça

#noiestwitterBarça

#noiestwitterBarça

#noiestwitterBarça#noiestwitterBarça

#noiestwitterBarça

Carta oberta de Tito Vilanova

Ens plau també a nosaltres, les #noiestwitterBarça, reproduir de forma íntegra el text de la carta oberta de Tito Vilanova, com a mostra de suport incondicional i d’agraïment, no només per haver dut el nostre equip a l’èxit, sinó també, i especialment, per ser un exemple de comportament en l’esport i en la vida. Salut i sort, Tito!
“Gràcies Barça, gràcies a tots
Després de cinc anys meravellosos formant part d’un equip que ha fet realitat els somnis de qualsevol entrenador, ha arribat el moment d’afrontar un canvi en la meva vida professional per dedicar forces i energies a continuar el procés de la malaltia que em van diagnosticar fa un any i mig.
Els tractaments que he de seguir a partir d’ara no fan recomanable, segons l’opinió dels metges, que em pugui dedicar al cent per cent a les tasques pròpies del primer entrenador d’un equip de l’exigència del FC Barcelona, però continuaré molt a prop i seguiré treballant per aquest Club que tant estimo en altres tasques de l’àrea esportiva.
No es fàcil deixar aquest grup de persones tan especials, els jugadors, els companys de l’‘staff’ i amics amb qui he compartit tantes vivències inoblidables. Els estaré eternament agraït per tot el que m’han donat i el que m’han demostrat. La qualitat humana i futbolística d’aquest equip està a prova de qualsevol obstacle i estic convençut que afrontarà amb tota la seva capacitat els nous reptes esportius d’una temporada que ha de ser il?lusionant per a tots.
També vull agrair especialment al president, a tota la Junta Directiva i al director esportiu Andoni Zubizarreta tota la confiança que van posar en mi i, sobretot, el seu suport incondicional, tant esportiu com personal. Igualment important per a mi és el suport mèdic i humà que rebo tant del doctor Ramon Canal com del seu equip de metges que estan al meu costat. Sé que aquest partit no el jugo sol, que formo part d’un Club solidari que m’ajudarà a tirar endavant en aquest llarg procés, com ha fet fins ara.
A tots vosaltres, socis i aficionats del Barça, també vull agrair-vos de tot cor les mostres de suport i afecte que m’heu fet arribar, no només ara sinó al llarg dels últims mesos. Dir-vos que estic tranquil, fort i que afronto aquesta nova etapa en el procés de la meva malaltia amb plena confiança que tot anirà bé.
Moltes gràcies també a tots els aficionats del futbol, a col?legues de professió, clubs, esportistes i persones conegudes i anònimes pels vostres missatges d’ànim que tant ens reconforten a mi i a la meva família.
Són moments difícils per als meus i per això he demanat als mitjans de comunicació respecte i comprensió. Un cop he deixat de ser l’entrenador del Barça espero poder tenir la tranquil?litat i privacitat que tant jo com la meva família necessitem en aquests moments.
No voldria acabar aquesta carta sense desitjar molta sort i tots els èxits al nou entrenador del millor equip del món.
Moltes gràcies a tots.
Tito Vilanova”

Au revoir, Abidal

Durant sis temporades has estat defensant la samarreta del nostre estimat equip. Avui, amb els ulls de vidre, ens has dit que marxes un temps lluny de Barcelona. Que tens salut, ganes i forces per seguir corrent darrere la pilota durant alguna temporada més.

Nosaltres només et podem dir que et trobarem a faltar. Et trobarem a faltar al camp i sabem que els teus companys sentiran la buidor de la teva absència dins el vestidor. Et trobarem a faltar, sobretot fora del camp. Trobarem a faltar picar de mans cada minut 22 al Camp Nou. Trobarem a faltar l’esperança, la lluita i la força que ens has enviat durant mesos. Trobarem a faltar les teves abraçades. Et trobarem a faltar, Eric!

1 2 3 4