Passions turques

#noiestwitterBarça

Oh, Istanbul, Istanbul… L’antiga Constantinoble… Les #noiestwitterbarça sentim una passió especial per aquesta meravellosa ciutat, un regal per als sentits. Tot és pronunciar-ne el nom i el cap s’omple d’imatges, olors, sons, gustos i tactes inoblidables, espectaculars: la Torre de Gàlata, la mesquita de Santa Sofia, el Basar de les Espècies, la Cisterna de Yerebatan, el palau de Topkapi…

Istanbul és passió. Viscuda, llegida en llibres que ens agraden i ara volem recordar, que Sant Jordi és a prop. Com La passió segons Renée Vivien, on Maria Mercè Marçal escriu: “Aquest record és, per al meu present, com una d’aquelles palmeres de foc que s’obrien contra la nit, en les festes del Bariam, des dels jardins de Palau del Dolma Bahcthé: s’elevaven de sobte, des d’un brollador invisible, es desplegaven en ventall, un instant, amb tota la seva esplendor, per convertir-se a l’instant següent en una pluja lluminosa sobre la Banya d’Or i caure tot seguit i fondre’s en la fosca.”

#noiestwitterBarça

La Banya d’or

#noiestwitterbarça

Palau de Dolmabahçe

I també és poesia, en l’escriptura de Kenizé Mourad a De part de la princesa morta, parlant d’aquest mateix Palau: “Però la profusió, la generositat, la fantàstica elegància, la innocent ignorància de les regles de la correcció arquitectònica el fan atractiu, com un nen que s’hagués guarnit amb els ornaments més absurds trobats a l’armari de la seva mare per semblar més bell. Això, només ho entenem els poetes, i el poble turc és poeta.”

Com que a les #noiestwitterbarça ens agrada la poesia i som apassionades de mena, esperem viure aquest dimarts un vespre de passió turca a l’Ali Sami Yen Spor Kompleksi – Türk Telekom Arena. Farem confiança al nostre heroi Tirant, que poc després d’arribar a Constantinoble exclama: “No creguera jamés que en aquesta terra hagués tantes coses admirables com veig”. És clar que, segurament, ell ho diu per alguna altra cosa, oi?
Si ara mateix no hi caieu, llegiu el Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell. Pista: capítol 189 :-)

#noiestwitterBarça

Turk Telekom Arena

M. A. Julià (@majuliabe)

21 de març Dia Mundial de la Poesia: Tres poemes en blaugrana

Avui és el Dia Mundial de la Poesia i les #noiestwitterBarça ens hi volem sumar, amb molt de gust, amb uns quants poemes dedicats al futbol.

Sí, sí, Messi és poesia, Kubala era una oda i Cruyff, Cruyff… Bé, Cruyff era gallina de piel, però ara parlem de poetes dels que juguen i fan màgia amb les paraules! Esperem que us agradin!

Oda a Platko 

Ni el mar,
que frente a ti saltaba sin poder defenderte.
Ni la lluvia. Ni el viento, que era el que más rugía.
Ni el mar, ni el viento, Platko,
rubio Platko de sangre,
guardameta en el polvo,
pararrayos.
No nadie, nadie, nadie.
Camisetas azules y blancas, sobre el aire.
Camisetas reales,
contrarias, contra ti, volando y arrastrándote.
Platko, Platko lejano,
rubio Platko tronchado,
tigre ardiente en la yerba de otro país.
¡ Tú, llave, Platko, tu llave rota,
llave áurea caída ante el pórtico áureo !
No nadie, nadie, nadie,
nadie se olvida, Platko.
Volvió su espalda al cielo.
Camisetas azules y granas flamearon,
apagadas sin viento.
El mar, vueltos los ojos,
se tumbó y nada dijo.
Sangrando en los ojales,
sangrando por ti, Platko,
por ti, sangre de Hungría,
sin tu sangre, tu impulso, tu parada, tu salto
temieron las insignias.
No nadie, Platko, nadie,
nadie se olvida.
Fue la vuelta del mar.
Fueron diez rápidas banderas
incendiadas sin freno.
Fue la vuelta del viento.
La vuelta al corazón de la esperanza.
Fue tu vuelta.
Azul heróico y grana,
mando el aire en las venas.
Alas, alas celestes y blancas,
rotas alas, combatidas, sin plumas,
escalaron la yerba.
Y el aire tuvo piernas,
tronco, brazos, cabeza.
¡ Y todo por ti, Platko,
rubio Platko de Hungría !
Y en tu honor, por tu vuelta,
porque volviste el pulso perdido a la pelea,
en el arco contrario al viento abrió una brecha.
Nadie, nadie se olvida.
El cielo, el mar, la lluvia lo recuerdan.
Las insignias.
Las doradas insignias, flores de los ojales,
cerradas, por ti abiertas.
No nadie, nadie, nadie,
nadie se olvida, Platko.
Ni el final: tu salida,
oso rubio de sangre,
desmayada bandera en hombros por el campo.
¡Oh, Platko, Platko, Platko
tú, tan lejos de Hungría!
¿Qué mar hubiera sido capaz de no llorarte?
Nadie, nadie se olvida,
no, nadie, nadie, nadie.

                                                 Rafael Alberti

Blau i grana

Oh ciutat meva que la vida em prens
-i ets més meva i menys meva cada dia-,
avui, amb blau sofert i amb grana intens,
estàs pintant tot l’aire d’alegria.

S’obren les portes de l’estadi intens,
feta a l’amplada que el teu cor volia,
i el que és fill teu, i el que no ho és, sorprens,
amb l’aplom de la teva senyoria.

Avui roig de sang i blau de mar
vesteixes l’arrogància muscular
que excita i embriaga i abraona;

i avui això que és glòria i febre i crit
només té un sol amor i un sol sentit
i una sola paraula: BARCELONA!“

                                           Josep M. de Sagarra 

Oda a Pep Guardiola

 Salut, germà dels poltres
de peülla de tro!
Per tu,
la catifa de gespa arranada
es torna un univers de planetes que giren
al teu voltant.
Tu t’alces i renilles
i amb ulls punyents escrutes
l’horitzó bramador.
Sacseges la crinera
del teu dorsal, l’espinada
s’arqueja, mous les cames esveltes i fràgils
i amb braços oberts
debanes la madeixa invisible del joc.
Salut, germà dels poltres
de peülla de tro!

Salut, fill de la gràcia
i del vent!
Aranya cerebral
que controles els fils
elèctrics de la tarda.
Teixeixes les jugades,
del teixit en fas veles que s’inflen
i en sostens l’entramat.
La gespa es fa mar blava de somnis.
Llavors, mentre llisca la quilla,
tu vigiles de lluny i ets a prop.
Arbre central, pal major
i, alhora, el dofí ensabonat
que segueix el vaixell per les ones.
Salut, fill de la gràcia
i del vent!

Salut, constructor de camins,
geòmetra carnal, arquitecte
de torres de victòria!
Tu enderroques ruïnes antigues,
traces els fonaments de l’edifici nou.
Excaves amb els ulls
negres de voluntat
un feix de rases fèrtils
i, amb el compàs del braços,
amides, i estableixes el pilar poderós
d’on sorgiran els nervis de la màgia.
I si el llapis d’un dit diu: “aquí”,
és aquí on la dansa comença,
sota la volta esplèndida
que has bastit paral·lela del cel.
Salut, constructor de camins,
geòmetra carnal, arquitecte!

Salut, oh pagès radical!
Llaurador impenitent, arada, espiga,
tany vigorós que t’has alçat i granes,
feliç, quadribarrat, a les tardes de glòria.
Tu que cobres la glòria
que has donat al company
amb un petó a la galta!
Dius: “aquí”. I és aquí.
I entre els pèls de la cara
neix una rosa mascle.
I riuen entendrides les mares catalanes.

Salut, fill etern,
adoslesent perpetu de carona barbada!
Salut, símbol del goig mental
de les ciències exactes!
Salut, cadell suat,
soldat enjogassat
i subtil estrateg de les batalles!
Tu, l’heroi del present,
per més que els segles passin,
no passaràs amb ells.
Romandràs, quan tu i jo siguem cendra,
vivent en la llegenda de la fama
i en aquesta corona modesta que ara treno,
amb vers balbucejant,
per no entorpir l’esclat meravellós
dels versos certes de les teves passades.
Salut, símbol del goig mental
de les ciències exactes!

                                                                 Narcís Comadira

Tot esperant en Tito

#noiestwitterbarçaEn la roda de premsa de dissabte passat, abans del partit del Rayo Vallecano, Jordi Roura va pronunciar una frase generosa i plena d’esperança:

“Si el del Rayo és el meu últim partit serà una alegria descomunal. Voldrà dir que el Tito ha tornat.”

Roura, que ha ocupat el lloc d’entrenador del Barça mentre el seu amic Tito Vilanova rep tractament a Nova York, és un personatge que ha exercit el seu paper públic amb una dignitat i una discreció encomiables. I que ha actuat com un excel·lent professional en una fase delicada, d’exigència màxima, en la temporada futbolística.

Tito, que tot apunta que pot tornar d’aquí a pocs dies, trobarà els jugadors esperant-lo en un moment dolç de joc, amb els reptes importants de la temporada per davant. I rebrà la benvinguda afectuosa de la gent del Barça, de tots els afeccionats al futbol.

Tot esperant en Tito, aquest apunt vol ser un reconeixement de les #noiestwitterbarça per a tots els Titos i els Roures anònims, a qui la vida, en una giragonsa cruel, posa en una situació sobtada de dramatisme absolut, que exigeix donar el millor d’un mateix, sense volta enrere.

I si és duríssim passar un tràngol com el del Tito, no pensem pas que sigui gens fàcil fer de Roura, aguantar el tipus i el pes de la responsabilitat perquè tot continuï igual mentre esperes la tornada de l’amic…

Ens farà una alegria immensa poder-los aplaudir a tots dos, primer i segon entrenador, asseguts junts a la banqueta en un partit al Camp Nou. Tant de bo sigui ben aviat!

M. A. Julià (@majuliabe)

Per cert, avui hem vist aquest vídeo i ens ha agradat compartir-lo aquí

De remuntada

Avui, sens dubte, la paraula del dia (i des de ja fa mooolts dies) és remuntada. Tothom en parla, sí, però sabem de què estem parlant, oi? Per si de cas, deixem-ho clar: remetent-nos a la definició del Diccionari de l’esport del TERMCAT, una remuntada és la “acció i efecte d’un esportista o un equip d’aconseguir superar l’adversari en una prova, un encontre o una competició després d’haver-hi mantingut un resultat o una posició desfavorable en el transcurs d’un determinat període de temps.”

Doncs bé, per fi ha arribat el moment decisiu: aquesta nit, com tots els culers, les #noiestwitterbarça confiem que el nostre equip, el Barça, remuntarà i passarà l’eliminatòria de Champions contra el Milan. Com que per trajectòria vital, acumulo ja un munt de vivències en clau blaugrana, recordo vivament les grans nits europees al Camp Nou (aquell 3-0 contra l’Anderlecht; els penals contra el Göteborg; el partidàs del Dream Team contra el Dinamo de Kiev…). I, sí, volgudament he oblidat nits menys felices, malgrat que són més properes en el temps. És ben cert que la memòria és selectiva…

Esperem, doncs, poder viure una d’aquelles nits barcelonistes inoblidables. Que els nostres jugadors acaronin la bimba com saben, al primer toc. Que xutin, tant se val si marquen de volea, de vaselina, amb una pilota picadeta-picadeta o de rebot, però que xutin! I que la feina de l’àrbitre, dels líniers i del quart àrbitre passi desapercebuda.

Ni el fred, ni la possibilitat de pluja, ni el pessimisme còsmic d’alguns culers podran abaixar-nos la moral. Nosaltres, les #noiestwitterbarça invocarem la fortuna amb tota mena d’amulets, talismans i rituals, com ara aquests:

Foto 1. Mítica bufanda de ganxet, anys 70, que va anar a Basilea

foto1

Foto 2. Aperitiu blau i grana, per obrir la fam de pilota

#noiestwitterbarça

Foto 3. Pindoles energètiques culers, vitamines d’optimisme

#noiestwitterbarça

En teniu, vosaltres, de talismans blaugrana? Els voleu compartir amb nosaltres? I és que avui, tot s’hi val per la remuntada!

 M. A. Julià (@majuliabe)

A casa, del Manchester de tota la vida

Aquest matí, les #noiestwitterBarça ens hem llevat rememorant aquells esmorzars que fèiem ja de ben petites amb muffins i melmelada de llimona o taronja amarga… mmmh! Algunes enyoraven el te amb llet, altres aquella tasseta de malta acabada d’infusionar… Sí, ens hem posat nostàlgiques!

I és que les coses ja no són tan senzilles com eren. Ara, amb l’arribada de les tauletes, ens costa fins i tot trobar un exemplar del  Manchester Evening News en paper per informar-nos de les novetats que passen a la primera ciutat industrialitzada del món! Qui pot viure, sense això?

Per sort, avui un equip de la Lliga s’hi acosta a jugar i sentirem de nou l’escalf d’Old Trafford… Sabem que passarem una nit emocionant i estem neguitoses. No per res, eh? Però és que, ja ho veieu, les #noiestwitterBarça som #delManchesterdetotalavida!

 

#noiestwitterBarça

Del Manchester de tota la vida

1 2 3 4